Artritis reumatoide

L’artritis reumatoide és una malaltia autoimmunitària i crònica que afecta múltiples articulacions.

El desenvolupament de la malaltia es produeix quan el sistema immune, que normalment contribueix a protegir l’organisme de les infeccions i malalties, ataca els seus propis teixits. La malaltia causa dolor, inflamació, rigidesa i pèrdua de funció en les articulacions. L’artritis reumatoide pot provocar limitacions físiques i deteriorament en la qualitat de vida si no es tracta. A nivell mundial, entre el 0,5% i el 1% de la població pateix aquesta malaltia. Afecta en una major proporció a les dones i pot començar en qualsevol etapa de la vida, encara que el risc de desenvolupar artritis reumatoide augmenta amb l’edat.

L’artritis reumatoide pot començar de manera variable, però generalment es manifesta amb símptomes d‘inflamació articular com rigidesa matinal, dolor i inflamació. Aquests símptomes sovint estan precedits per malestar general, fatiga i febre. La malaltia sol començar en les articulacions petites de les mans i els peus, estenent-se simètricament a ambdós costats del cos a articulacions més grans. Les manifestacions articulars constitueixen l’expressió més característica de l’artritis reumatoide. Sempre estan presents encara que varien pel que fa a la seva localització, intensitat i evolució. Al voltant del 40% dels pacients també sol presentar afectacions en altres òrgans i teixits com els vasos sanguinis, la pell, el cor, els pulmons i els ulls, entre d’altres.

La causa exacta de l’artritis reumatoide és desconeguda, però es creu que és un trastorn autoimmunitari en el qual participen tant factors genètics com no genètics. Els factors genètics augmenten el risc de desenvolupar la malaltia. Els factors no genètics inclouen infeccions, hormones femenines, tabaquisme, estrès, obesitat i tipus d’alimentació. Tot i que s’ha investigat el seu paper, encara no s’ha demostrat una causa definitiva de l’AR, i es continuen explorant altres factors causals, tant genètics com no genètics.

El diagnòstic de l’artritis reumatoide es basa principalment en el judici clínic del metge. Per això, es realitzen interrogatoris i exploracions físiques del pacient, es sol·liciten proves de laboratori i exploracions complementàries, com els anàlisis de sang i les radiografies de les articulacions afectades. Per confirmar el diagnòstic, s’utilitzen criteris de classificació que avaluen símptomes, dades de laboratori i imatges radiològiques. En molts casos, és necessari realitzar un diagnòstic diferencial per descartar altres malalties amb símptomes similars. Un diagnòstic precoç és crucial per instaurar el tractament oportú en les fases inicials de la malaltia i millorar el pronòstic.

Tot i que hi ha factors no ambientals que poden contribuir al desenvolupament de l’artritis reumatoide, mantenir hàbits de vida saludables pot reduir el risc de desenvolupar la malaltia. Exemple d’això són evitar el consum de tabac, reduir el consum de cafeïna, mantenir una dieta saludable, realitzar exercici de baix impacte, reduir l’obesitat o mantenir una bona higiene dental.