Dolor crònic
El dolor és “una experiència sensorial i emocional desagradable associada o similar a l’associada amb dany tissular real o potencial”, segons la nova definició de la Societat Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP) del 2020. El dolor generalment compleix una funció adaptativa i sempre és una experiència personal que està influïda en diversos graus per factors biològics, psicològics i socials.
El dolor pot ser classificat atenent a diferents criteris relacionats amb les seves manifestacions i impacte en el pacient com són la durada, la fisiopatologia, l’etiologia o el sistema afectat. S’estima que un de cada sis espanyols (17 %) pateix dolor crònic, un dolor que pot afectar considerablement l’àmbit laboral, familiar i social. En resposta al fet que el dolor crònic és un problema de salut pública molt estès, la IASP i la comunitat mundial de la salut van declarar que “no tractar el dolor es considera en tot el món una mala medicina, una pràctica poc ètica i una derogació d’un dret humà fonamental“.
Es tracta d’un tema molt debatut en l’actualitat. Tradicionalment el dolor crònic s’ha considerat un símptoma però actualment es proposa que el dolor crònic pugui concebre’s com una malaltia amb el seu propi curs clínic.
A vegades el dolor té una causa òbvia, altres vegades, les lesions i les malalties poden provocar canvis en l’organisme que el facin més sensible al dolor. Aquests canvis poden romandre fins i tot després que s’hagi curat la lesió o malaltia original. Un esquinç, una fractura o una infecció breu poden acabar en dolor crònic.
Algunes persones també tenen dolor crònic que no està relacionat amb una lesió o malaltia física. També és possible que se superposin diverses causes de dolor. Per exemple, per patir dues malalties diferents.
Poques malalties o afeccions tenen un únic factor o agent causal; la majoria depenen de circumstàncies múltiples o combinades per al seu desenvolupament.
Hi ha molts factors de risc associats al dolor crònic, com ara:
- Modificables com el dolor, la salut mental, altres comorbiditats, el tabac, l’alcohol, l’obesitat, l’activitat física / exercici, el son, la nutrició, la situació laboral i diferents factors professionals.
- No modificables com l’edat, el sexe, l’origen cultural, l’origen socioeconòmic, l’historial de traumes/lesions/violència interpersonal i els factors hereditaris (inclosos els genètics).
Actualment no existeixen mesures objectives vàlides, com un anàlisi de sang o un escàner per detectar el dolor. L’única forma de saber si una persona té dolor és que te l’expliqui, ja que el dolor és una experiència subjectiva i personal.
L’avaluació del dolor dependrà de la durada del dolor del pacient (agut o crònic), de la malaltia i el tipus de dolor (per exemple càncer, dolor de l’esquena, dolor neuropàtic), del tipus de població (per exemple nens, persones amb deteriorament cognitiu) i dels valors, objectius i preferències del pacient.
Hi ha nombrosos qüestionaris per mesurar la intensitat del dolor d’una persona o la discapacitat relacionada amb el dolor, algunes de les més populars continuen sent les escales analògiques numèriques i visuals.
Mantenir un estil de vida saludable és una intervenció eficaç per prevenir el dolor crònic.
I garantir un bon control del dolor crònic durant el seguiment del pacient, pot donar lloc a una resolució més ràpida. Per aquest motiu, és important revisar periòdicament el seu tractament.
El tractament del dolor a Europa se centra en un enfocament biopsicosocial. Aquest model fa referència al desenvolupament del dolor a través de la complexa interacció de factors biològics (genètics, bioquímics, etc.), psicològics (estat d’ànim, pensaments, creences) i socials (culturals, familiars, socioeconòmics, etc.).
Com a tal, el tractament del dolor consisteix en enfocaments farmacològics (per exemple, medicaments), enfocaments no farmacològics (per exemple, exercici, teràpia cognitiu-conductual), educació del pacient, enfocaments invasius en cas necessari i programes de tractament del dolor a termini llarg per a persones amb dolor persistent/crònic.
Altres patologies
Raja SN, Carr DB, Cohen M, Finnerup NB, Flor H, Gibson S, et al. The revised International Association for the Study of Pain definition of pain: concepts, challenges, and compromises. Pain. 2020.
European Federation of Pain. What is the definition of pain? [Internet]. Available at: https://europeanpainfederation.eu/what-is-pain/ (last accessed: November 2023).
European Federation of Pain. What is the biopsychosocial model of pain? [Internet]. Available at: https://europeanpainfederation.eu/what-is-the-bio-psycho-social-model-of-pain/ (last accessed: November 2023).
European Federation of Pain. Measuring Pain in the Clinic. [Internet]. Available at: https://europeanpainfederation.eu/measuring-pain-in-the-clinic/ (last accessed: November 2023).
Torralba A. et al. Situación actual del dolor crónico en España: iniciativa “Pain Proposal“. Revista de la Sociedad Española del Dolor 2014; 21(1): 16-22.
Dueñas M., et al. A nationwide study of chronic pain prevalence in the general spanish population: identifying clinical subgroups through cluster analysis. Pain Medicine 2015 Apr;16(4):811-22.
Treede, RD et al. Chronic pain as a symptom or a disease: the IASP Classification of Chronic Pain for the International Classification of Diseases (ICD-11). PAIN 160 (2019) 19–27.
van Hecke, O et al. Chronic pain epidemiology – where do lifestyle factors fit in? Br J Pain. 2013 Nov; 7(4): 209–217.
International Association for the Study of Pain. Preventing Pain: An Introduction. [Internet]. Available at: https://www.iasp-pain.org/resources/fact-sheets/preventing-pain-an-introduction/#:~:text=Maintaining%20a%20healthful%20lifestyle%20is,prevent%20chronic%20pain%20%5B10%5D.&text=Discuss%20the%20plan%20for%20pain,of%20pain%20management%20is%20important. (last accessed: November 2023).